Lluís Llach per Roc Casagran

Lluís Llach són els vinils que hi havia per casa, la banda sonora dels dies en què només teníem el present, no saber qui era aquell grenyut de les portades i esbrinar-ho parant l’orella a les converses dels adults.

Lluís Llach és que et surti pèl a la cara i començar a acariciar poemes perquè les pells encara no eren a l’abast, enlluernar-te amb les metàfores, aprendre a comprendre les dobles lectures, saber que la paraula ajuda a vehicular els anhels.

Lluís Llach és descobrir poetes.

Lluís Llach és fer-te gran i sentir nostàlgia d’unes lluites que eren les dels pares, somiar estúpidament d’haver estat a algun dels concerts de l’antifranquisme, estimar un passat que no et correspon.

Lluís Llach és la tendresa de la revolta, les cançons fetes himnes, la companyia solidíssima de cantar plegats, la força de ser molts a l’aixopluc d’un mateix cant. I que el llac calmós esdevingui un mar ple d’onades, i que el mar es converteixi en un oceà de versos i acords que ens duguin del passat al futur.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *