Lluís Llach, deu anys lluny dels escenaris

Dissabte 24 de març de 2007. Lluís Llach fa el darrer dels seus concerts i s’acomiada definitivament dels escenaris. La localitat escollida és Verges, al Baix Empordà, el poble de la seva infantesa. La data del concert s’ha escollit per fer-la coincidir gairebé dia per dia amb el 40è aniversari del debut del cantant. “Deixo definitivament la meva carrera artística. No faré més nous discos, ni presentacions ni gires. Millor deixar-ho quan un se sent en condicions i la relació de complicitat entre el cantant i el públic és forta i viva”, explicava el cantant abans del concert.

Entre el públic de Verges hi ha veïns del poble, membres de plataformes solidàries i amics, molts amics. I els polítics, encapçalats pel president de la Generalitat José Montilla, l’expresident Pasqual Maragall, bona part del govern català i el líder de l’oposició, Artur Mas. Des de l’escenari, el cantant els dedica unes paraules però no canta “No és això, companys”.

Llach canta 24 cançons al llarg de més de dues hores. Un bon repàs a la seva discografia on tenen més pes les cançons més recents que no pas els èxits històrics. L’última cançó que canta és una estrena, “Verges 2007”, dedicada al públic que assisteix al comiat. El públic en troba a faltar una i, acabat el concert, coreja “L’estaca”, segurament la peça més emblemàtica del repertori de Lluís Llach.

El concert d’aquella nit queda recollit en un pack de tres discos anomenat Verges 2007 (Claus Records, 2007) i posteriorment en un DVD.

Llach s’acomiada dels escenaris i es posa deures de cara al futur: acabar l’obra creada conjuntament amb Miquel Martí i Pol que combina poesia i música. “La mort de Martí i Pol va impedir que acabéssim la cinquena d’aquestes obres, que ja tenia títol: Arrels universals”.

FONT: Enderrock



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *