Enderrock reedita el primer EP de Lluís Llach

El disc, que conté  “Que feliç era mare”, “La barca”, “En Quítero” i “El parc” i va ser publicat pel segell Concèntric fa 50 anys, es distribueix gratuïtament amb l’Enderrock 269 de desembre de 2017.

El 1967 Lluís Llach era un estudiant universitari de Ciències Econòmiques que s’anava introduint en els ambients antifranquistes de la Universitat. Mentrestant, tenia interès per la música que havia descobert de petit i tocava la guitarra quan en tenia ocasió. Un dels seus amics li va recomanar presentar-se a La Cova del Drac, el focus de cultura catalana més potent a la Barcelona de l’època. Tot i que d’entrada s’hi resistia, va acabar acceptant el repte i va seduir els qui l’escoltaven, que el van acceptar de grat a Els Setze Jutges.

El 22 de març va debutar al Teatre Socialet de Terrassa, i a poc a poc va ser un habitual dels recitals del col·lectiu de cantautors. Llach tenia només 19 anys i per tant era menor d’edat, ja que la majoria s’establia als 21. Per aquest motiu, qui va signar el seu primer contracte amb la companyia discogràfica Concèntric –dirigida per Ermegol Passola– va ser el seu pare, el doctor Josep Maria Llach. D’aquesta manera, el 2 de juliol va aparèixer el seu primer disc, un EP amb quatre cançons pròpies: “Que feliç era mare”, “La barca”, “En Quítero” i “El parc”, convertit 50 anys més tard en una peça de col·leccionista, ja que mai no es va reeditar.

La que obria el disc, “Que feliç era mare”, és una cançó que Lluís Llach va compondre sobre un poema que anys abans el seu germà Josep Maria havia escrit i regalat a la seva mare. El regal va ser complet quan l’altre fill hi va posar música.

“La barca” és una peça marinera que narra una experiència imaginada però mai viscuda. El cantant no havia anat mai a pescar amb el seu pare i el seu germà. Amb tot, és la primera referència al mar en les seves cançons, un escenari molt habitual.

“En Quítero” va ser realment la seva primera lletra, una composició basada en un ésser imaginari, un avi bo. La vellesa amb els seus components de saviesa i experiència sempre van interessar el jove Llach.

“El parc” va néixer d’una estrofa que la secretària de Concèntric, Roser Domingo, li va donar. Tampoc no explica cap situació viscuda, sinó que posa paraules a una melodia. A diferència de les altres tres, aquesta no ha estat mai editada en cap altre disc.

La reedició amb Enderrock del seu primer EP s’emmarca en els actes de l’Any Llach, en commemoració del seu mig segle de trajectòria. A més, la Comissió Llach50 prepara una gran exposició a Barcelona sobre els 50 anys de “L’estaca”.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *