Entrades recents

Llach, 50 anys de música

Llach, 50 anys de música

El 22 de març de 1967 era dimecres. Els Setze Jutges tenien prevista una actuació al Centre Catòlic i Social de Terrassa. Un dels integrants del col·lectiu que aquell dia es va desplaçar a la capital vallesana encara no havia cantat ami en públic. Es […]

Enderrock publica l’article ‘Repòquer de Lluís Llach’

Enderrock publica l’article ‘Repòquer de Lluís Llach’

  La revista Enderrock, núm. 259 (març del 2017) inclou l’article “Repòquer de Lluís Llach”, amb fotografies de Juan Miguel Morales i Xavier Mercadé. L’article parla dels cinc perfils públics de Lluís Llach: músic, vinyater, novel·lista, solidari i institucional. Cadascun dels perfils ha estat escrit […]

Lluís Llach per Josep M. Espinàs

Vaig conèixer a Lluís Llach quan ell devia tenir 18 anys. Va ser a la Cova de Drac del carrer Tuset, que era un local on es presentaven espectacles a la nit i on es reunien alguns cantants. Allà hi teníem una petita infraestructura amb micròfons i vaig veure que un dia hi compareixia el que havia de ser famós Lluís Llach. Va ser en una mena de prova que feien Els Setze Jutges; cantaven dos o tres cançons i els dèiem ‘sí, noi, endavant, t’afegiràs al grup’ o els dèiem que no.

Vam veure que en Lluís tenia molta capacitat i una identitat pròpia molt marcada en la forma d’entonar que podia ser molt interessant. Però quan realment l’he conegut ha estat més tard, que és quan hi he tingut més relació. He vist que és una persona fàcil de tractar, amable i amb un punt de timidesa que no s’ha vist en la seva actuació pública.

Els Setze Jutges els vam formar una gent interessada en la cultura però que érem més aviat conservadors. Però va resultar que, essent conservadors, vam fer una feina revolucionària. Vam actuar com persones normals del carrer que feien cançons i les cantaven en públic pensant que aquestes cançons podrien tenir una petita influència social. Després, gràcies a les figures autèntiques com la de Lluís Llach, això va agafar una dimensió que no imaginàvem. Però l’instint hi havia l’esperança de trobar aquests autèntics cantants.

Vam començar amb l’esperança que allò interessaria la gent i que arribaríem als carrers i als teatres. El que va passar després va ser l’acompliment d’aquesta esperança.

Lluís llach per Xavier Bosch

“Ara que els ulls entreveuen la serenor del meu capvespre”, “escrius pel cel la llibertat del vol”. “I si no fos absurd el més enllà seuríem rere la finestra, mirant el capvespre amb les mans llaçades”. “Seré alè per la revolta”, “l’horitzó serà un reclam […]

Lluís Llach per Roc Casagran

Lluís Llach són els vinils que hi havia per casa, la banda sonora dels dies en què només teníem el present, no saber qui era aquell grenyut de les portades i esbrinar-ho parant l’orella a les converses dels adults. Lluís Llach és que et surti […]

Un any per recordar

Un any per recordar

El 2017 es compliran 50 anys del debut de Lluís Llach com a cantant, que va tenir lloc el 22 de març de 1967 al Centre Catòlic i Social de Terrassa. Llach va ser sobre els escenaris 40 anys fins el seu comiat definitiu el 24 de març de 2007 en l’últim dels concerts de comiat que van tenir lloc a la seva població natal, Verges.

(més…)